26/09 Aprendre “amb” les tecnologies

En quina fase de les tecnologies ens trobem?

Després d’escoltar les experiències de les companyes i recordar la meva pròpia sobre les fases tecnológiques on es troben les escoles en les que hem estat de pràctiques, hem pogut observar que actualment es podria dir que en la fase que ens trobem és en la 1-2, perquè, per exemple, a una de les escoles on vaig estar, al cicle mitjà es feia mitja hora d’informàtica a la setmana i, en moltes ocasions, aquesta era anul·lada perquè faltava encara fer uns problemes de matemàtiques o encara no s’havia acabat el treball de català, entre altres. Entre això, i el fet que no s’avaluava com les altres, feia que hi hagués un menyspreu per la informàtica en si i que no se li donés importància, ni per part del professorat ni per part de l’alumnat, ja que estaven acostumats a aquesta situació. A més, si pensem què és el que feien en aquestes classes de tan poques hores a la setmana, aquestes es basaven en fer activitats d’altres matèries però amb programes TIC.
Després, podem observar que ja a quasi totes les classes trobem una pissarra digital, el que realment és molt interessant, però el problema és que aquesta, en la majoria d’escoles, només s’utilitza com a projector (és a dir, agafen el llibre digital i el posen a la pissarra) com a una pissarra normal (és a dir, escriuen en ella, subratllen i esborren) i, com a molt, com un reproductor de vídeos i àudio en el que no és necessari tenir el CD sinó que es pot mirar en aquell moment a partir de webs com la de youtube o algun vídeo que vingui incorporat al llibre.
D’aquí en podem extreure el que vam dir en l’anterior post amb “Tenim més tecnologia de la que sabem utilitzar?” però en aquest cas no crec que sigui la pregunta més adient sinó…

Estem utilitzant la metodologia adequada?

És a dir, fem memòria del que acabem de dir, el professor utilitza la pissarra digital per a projectar el llibre en ella, per tant, estem parlant que en moltes escoles encara s’utilitza una metodologia tradicional que es basa en el llibre com a suport principal per a l’aprenentatge, per tant, podem concloure que aquestes escoles que segueixen amb aquesta metodologia, encara no poden arribar a extreure el màxim ús a les tecnologies que disposem a la classe i encara que, per exemple, poséssim un dispositiu electrònic a cada alumne (ja sigui un portàtil, una tablet o un smartphone) aquests serien utilitzats només perquè l’alumne compri els llibres digitalitzats en comptes d’en paper.
Per tant, estem parlant que amb les innovacions tecnològiques no només hem d’intentar que a les classes els professors estiguin actualitzats, sinó que, a més, es comenci a promoure el fet d’entendre que la metodologia tradicional ja no és vàlida en la societat actual perquè ara el futur demana un altre tipus de preparació a l’escola (com vam comentar a l’article “19/09 Quin és el rol de les tecnologies en l’educació?”) on veiem que la societat ha canviat i que, gràcies al fet que és la societat de la informació, no necessitem preparar als nostres alumnes per a què ho memoritzin tot, sinó a ser creadors i generadors de continguts amb pensament crític, ja que, tot allò que abans s’havia de memoritzar ara ho podem trobar a internet de manera fàcil en qualsevol lloc i moment.
Tornant al tema principal d’aquesta entrada, ja tenim situada que a la majoria de les aules utilitzen la tecnologia en fase 1 i 2 i que la majoria d’escoles segueixen amb una tecnologia tradicional que no s’adapta a la realitat que envolta als nens, i llavors, fem un pas més i ens preguntem…

Quin és el nou rol del professor?

Per respondre a aquesta pregunta, anava a exposar una sèrie d’exemples on es podia veure per què el professor ja no és aquella figura que té molts coneixements sinó un guia (per exemple, el professor Miquel Àngel Prats, que és professor de tecnologia educativa en l’escola Blanquerna va dir en una entrevista * que li agradava pensar que el nou rol de mestre era el d’acompanyant perquè el professor perquè aquesta paraula significa “menjar del mateix pa”, el que, segons ell, implica que al menjar el mateix aliment el professor està situat al costat de l’alumne. I, la veritat, que en quant ho vaig llegir, vaig estar d’acord amb ell, molts cops diem que és un guia o una persona que els orienta, i crec que també és correcte, però en aquesta definició que fa ell, es fa veure que el mestre no queda apartat totalment de l’aprenentatge dels seus alumnes sinó que encara té una gran importància en l’educació dels estudiants però d’una manera molt diferent de com la solíem concebre.
Tornant al tema, hi ha un professor universitari indi que es diu Sugata Mitri i fa poc va fer una conferència de 20 minuts on explicava que els exàmens ja no són necessaris perquè la forma d’aprendre de l’alumne és diferent. Aquest senyor va fer un experiment al’ïndia per demostrar la seva tsugatraeoria sobre els exàmens que va consistir en deixar un ordinador a un barri pobre de Nueva Delhi on no tenien ni idea de com s’utilitzava i que, a més, tampoc sabien l’idioma en el que l’ordinador estava, l’anglés. Al cap de vuit hores va tornar al lloc i es va trobar amb un grup de nens que ja havien aprés a utilitzar-lo i estaven ensenyant als seus companys a donar-los ús. Després, aquest mateix ordinador va ser emprat durant 9 mesos amb el que tots els alumnes eren capaços d’utilitzar el dispositiu electrònic al nivell d’un secretari d’un país occidental.
Des d’això aquest professor a fet moltes altres investigacions per demostrar que els alumnes poden ser autodidactes amb la tecnologia i, que, per tant, la implantació dels ordinadors i la transformació del paper de la tecnologia a les escoles és imprescindible en l’època actual.
Per concloure l’entrada, és important que ens adonem que el que aquests estudis ens volen dir és que la tecnologia s’ha de fer un lloc a les escoles i s’ha de canviar la metodologia d’aquestes a partir d’entendre el nou rol del professor: que no és un transmissor de coneixements sinó un company que orienta i acompanya a l’alumne en el seu propi procés d’aprenentatge, el qual aprèn AMB o a TRAVÉS de les tecnologies i no DE les tecnologies com s’està fent actualment en la majoria de les escoles.

BIBLIOGRAFIA

Ana Torres Menarguez (19-09-2016) Sugatra Mitra: "Los exámenes ya no sirven, son una amenaza". Recuperado de: http://economia.elpais.com/economia/2016/09/18/actualidad/1474226496_636542.html

Miquel Àngel Prats (07-10-15) Miquel Àngel Prats: "El rol del mestre d'avui és conèixer i reconèixer a l'alumne". Recuperado de: http://www.blanquerna.edu/ca/noticies/miquel-angel-prats-el-rol-del-mestre-d-avui-es-coneixer-i-reconeixer-l-alumne

 

19/09 Quin és el rol de les tecnologies en l’educació?

Avui a la primera sessió teòrica de la classe ens han posat uns vídeos d’aules “futures” on utilitzaven la tecnologia a l’aula d’una manera increïble (algunes reals i altres eren casos ficticis), només puc dir que m’encantaria poder disposar de tota aquesta tecnologia a la meva futura aula però em va semblar tot molt llunyà… molt idíl·lic… fins que em vaig adonar d’una cosa… del fet que pot ser a primària no, però, per exemple, a secundària, realment sí que disposaven de tot aquest material, és a dir, si tu vas a qualsevol aula actual de l’ESO tot l’alumnat porta el seu propi portàtil a classe i l’utilitzen, però… és clar… és que l’utilitzen com sortia en el vídeo? No, llavors vaig pensar que pot ser el problema era del “software” perquè no a totes les aules hi ha un programa que t’ajudi a crear un pont amb les mides exactes per a poder construir-lo, però encara així no em convencia, així que al final, crec que, vaig arribar a la solució i a plantejar-me la següent qüestió

Tenim més tecnologia de la que sabem utilitzar?

Pot ser el problema no és que no tinguem la tecnologia creada, pot ser el problema tampoc és que no tinguem la tecnologia a l’aula, pot ser que no arribem a saber treure el màxim profit a aquesta nova eina?
Llavors podríem plantejar-nos, què podem fer per solucionar això? Una solució podria ser formar al professorat i un altre conscienciar a tota la comunitat educativa de què aquest canvi cap a la tecnologia és necessari, ja que crec que hi ha moltes persones que encara tenen por d’aquest canvi en l’educació i no creuen que sigui suficientment important actualitzar-se en aquest tema perquè… mentre el nen sàpiga sumar o restar… què més dóna si no sap usar el word?

Podem adaptar l’escola a la societat que vivim?

Els alumnes d’avui en dia i nosaltres mateixos estem envoltats de tecnologia, jo mateixa, per exemple, no em vull ni imaginar que seria de mi un dia sense ordinador o sense mòbil, i això que quan jo era petita encara la internet no s’havia normalitzat i sé que han viscut molts dels meus avantpassats sense tecnologia i han sobreviscut, és clar, però …. és que la tecnologia ja s’hi ha estès massa a la societat. Per exemple, si perds el treball, no et pots ni plantejar treure’t la internet perquè ara tu vas a una tenda a tirar un currículum i la majoria et diuen que millor els hi fiquis el CV a la seva pàgina web. O jo mateixa em torno a posar d’exemple, per fer aquest treball hauria pogut escollir qualsevol plataforma, ja que el contingut no variaria, seria el mateix però no vaig ni pensar-m’ho dos segons… la meva plataforma seria una tecnològica.
Aquest són només dos exemples de molts més on es veuen que la societat ha canviat, ja no és un model de societat industrial sinò que sempre disposem d’eines tecnológiques que ens satisfau les nostres necessitats o ens alleugera les nostres tasques i això fa que siguem una societat de la informació, és a dir, abans l’escola havia de garantir que la persona memoritzava uns mínims perquè si necessitava aquelles dades, l’accés a aquestes seria impossible o molt difícil, en canvi ara, el problema no és accedir a aquelles dades, sinó saber cercar la informació i fer un ús bo i crític d’aquestes, les necessitats han canviat i l’escola ha de canviar i adaptar-se al que el nen necessita per viure en la societat.
És a dir, ahir mateix vaig escoltar a les notícies que Obama volia implantar els cotxes automàtics, aquests que condueixen per si mateixos, ja a estats units i jo no vaig parar de pensar en aquesta última reflexió en què som una societat diferent, envoltada d’informació i de tecnologia, i que sinó apliquem això a les aules, en uns anys, els nostres alumnes veuran que tot al seu voltant és tecnologia però l’aula serà un racó on els preparem per a una societat de fa unes desenes d’anys.

Però quanta tecnologia hi ha a les escoles?

Per finalitzar, crec que, encara així les escoles s’han adonat que aquesta incorporació de la tecnologia a l’aula és necessària en l’educació s’hi ha anat avançant i cada cop anirà a més, ja que, si ens fixem la tecnologia va ràpida, a vegades inclús, massa ràpida, ja que fa uns anys el mòbil ja era un gran invent amb el qual podies trucar en qualsevol lloc i ara en comptes de mòbils s’hauria d’anomenar mini-jo perquè allà portes els teus jocs, la teva agenda, el teu correu, els teus contactes, la llista de la compra, el GPS, i, fins i tot, porta el compte de quants kilòmetres has fet avui. En definitiva, la societat ha canviat i les aules han canviat però en un futur, crec que no molt llunyà, aquest canvi serà encara més gran i els mestres i la comunitat educativa hem d’estar preparats per saber utilitzar-la.

Qui sóc jo i quines són les meves intencions?

Bon dia a tothom!

Em dic Cristina, tinc 21 anys i actualment estic cursant el meu últim any al grau d’Educació Primària a la UB amb menció a tecnologies digitals.

He creat aquest blog perquè a una de les assignatures d’aquest any em demanen que faci un portfoli reflexionant tot allò que aprenc a les classes, per això, cada article va titolat amb una data concreta, la del dia que es va fer la classe. Els mestres ens hanA quin curs hauríem d'implantar la tecnologia? deixat utilitzar qualsevol plataforma i jo he escollit la de web personal perquè crec que tractar el lligam de les TIC amb l’educació és molt important i encara és un tema del que no se’n sap molt des de la comunitat educativa, així que em va semblar molt interessant poder reflectir-lo en una web on ho pogués llegir i comentar més gent i on, en un futur, quan exerceixi de mestre, pogui tenir-ho com els meus apunts i reflexions personals guardades.

És a dir… aquest blog està pensat per tota aquella gent que tingui curiositat per la relació que s’estableix entre  les tecnologies amb l’educació i de com les hem d’incorporar i fer un bon ús a les aules. Si tu ets una d’elles…

Entra i posa’t cómode amb els articles, espero la teva opinió!